.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 7 Apunts d' Història de l'Art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 7 Apunts d' Història de l'Art. Mostrar tots els missatges
La natura morta.
A partir d'Antonio López,
intents d'acostament al realisme.
Treballs de Tomeu Juanola, Rosalía Quintana,
Nil Rando, Raimon Casanovas i Alex Torrico.
Artistes contemporanis III. ANTONIO LÓPEZ.
Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 6 de gener de 1936)
Pintura realista a Espanya.
"Una obra nunca se acaba, sino que llega al límite de las propias posibilidades"
Matèria. Mans. Dits. Òssos. Carn.
El bloc de dibuix s'ha omplert de pedres,
sorra,
taps de suro cremat,
espècies,
grans d'arròs,
fulles,
plomes,
carn,
salsa de tomàquet,
cafè,
fang,
tinta xinesa,
carbó,
foc
...
Dibuixant amb els dits, el nas i la boca.
Donant forma a l'argila.
A partir de l'obra de Miquel Barceló, ens atrevim a experimentar amb noves tècniques i nous materials.
______________________________________________________________________
Tito Barba
Nil Rando
Ivan Castro
Marta Torres
Amanda El Koubhi
Bassy Balde
Chayma El Ghaouat
Patrícia Cufí
Pep Barba
Yassmine Chariai
Rosalia Quintana
Raimon Casanovas
Artistes contemporanis II. MIQUEL BARCELÓ.
Miquel Barceló. (Felanitx, Mallorca, 1957)
Cranis i fang.
Tot va començar amb el fang semilíquid empastifant tots els vidres. I això li ve d’una imatge d’infantesa: em deia ell que quan era petit i a casa seva feia fred, els vidres s’entelaven i hi passava els dits i feia dibuixos. Així també va utilitzar aquesta manera de fer amb els dits en els vitralls de la seu de Mallorca i ara hi ha jugat en aquests vidres de la Biblioteca Nacional de París.
És llegir imatges en un magma de ratlles que són com ones, ratlles d’argila que es van imprimint, imatges que són el buit d’aquesta argila, per on entra el sol, que provoca unes noves imatges d’ombres a terra.
Artistes contemporanis I. RAMON ENRICH.
"...em fascinaven aquells paisatges solitaris, amb un component, a vegades nord-africà, barrejat, però, amb alguna cosa dels jardins italians i francesos i, alhora, tot plegat passat pel filtre d’un polígon industrial una mica oníric. I tot pintat amb gran ofici, amb un domini de la pinzellada i el regalim i el color extraordinaris. Formes geomètriques pures, arquitectures solitàries, safareigs, xiprers, boixos retallats, canalets d’aigua, portes estretes... A vegades amb uns blaus celestes impol·luts, a vegades amb tons rosats cendrosos, mangres que cremen, ocres amb mil matisos. Verds de malaquita lletosa. I torres, ziggurats, piscines. I més boixos retallats, ara en forma esfèrica, escampats simètricament, marcant territoris impossibles. Tot plegat envoltat d’una estranya pau, dins d’un buit metafísic."
Ramon Enrich, de Narcís Comadira
Pintures de RAMON ENRICH (Igualada, 1968)
Surrealistes.
"Hi va haver fins i tot un manifest Logicofobista que van firmar Magí A. Cassanyes, membre d’ Adlan, i Josep Viola. Cassanyes adopta l’apel·latiu de logicofobistes com una “marca pròpia”, per remarcar la identitat rupturista del col·lectiu, la fòbia a la lògica com una variant catalana del surrealisme."
_____________________________________________________________________________________________________
Treballs inspirats en els móns onírics surrealistes
dels alumnes Chaimae El Hamli, Eric Calsina,
Oriol Caramés, Nil Rando, Touria Haouli i Paola Caporale.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)