Miquel Barceló. (Felanitx, Mallorca, 1957)
Cranis i fang.
Tot va començar amb el fang semilíquid empastifant tots els vidres. I això li ve d’una imatge d’infantesa: em deia ell que quan era petit i a casa seva feia fred, els vidres s’entelaven i hi passava els dits i feia dibuixos. Així també va utilitzar aquesta manera de fer amb els dits en els vitralls de la seu de Mallorca i ara hi ha jugat en aquests vidres de la Biblioteca Nacional de París.
És llegir imatges en un magma de ratlles que són com ones, ratlles d’argila que es van imprimint, imatges que són el buit d’aquesta argila, per on entra el sol, que provoca unes noves imatges d’ombres a terra.
