.

.

El còmic. La narració amb imatges. Imatges animades.











Quatre exemples espectaculars d'animació de dibuixos de la ShiShi Yamazaki.

Artistes contemporanis III. ANTONIO LÓPEZ.


Antonio López  (Tomelloso, Ciudad Real, 6 de gener de 1936)

 Pintura realista a Espanya.

 "Una obra nunca se acaba, sino que llega al límite de las propias posibilidades"
...


Més informació »

Matèria. Mans. Dits. Òssos. Carn.

El bloc de dibuix s'ha omplert de pedres,
 sorra,
 taps de suro cremat,
 espècies,
 grans d'arròs,
 fulles,
 plomes,
 carn,
 salsa de tomàquet,
 cafè,
 fang,
 tinta xinesa,
carbó,
 foc
...

Dibuixant amb els dits, el nas i la boca.

Donant forma a l'argila.


A partir de l'obra de Miquel Barceló, ens atrevim a experimentar amb noves tècniques i nous materials.

______________________________________________________________________


 Tito Barba
Nil Rando
Ivan Castro
Marta Torres
Amanda El Koubhi
Bassy Balde
Chayma El Ghaouat
Patrícia Cufí
Pep Barba
Yassmine Chariai
Rosalia Quintana
Raimon Casanovas



















Artistes contemporanis II. MIQUEL BARCELÓ.

Miquel Barceló. (Felanitx, Mallorca, 1957)

Cranis i fang.





 Tot va començar amb el fang semilíquid empastifant tots els vidres. I això li ve d’una imatge d’infantesa: em deia ell que quan era petit i a casa seva feia fred, els vidres s’entelaven i hi passava els dits i feia dibuixos. Així també va utilitzar aquesta manera de fer amb els dits en els vitralls de la seu de Mallorca i ara hi ha jugat en aquests vidres de la Biblioteca Nacional de París.






És llegir imatges en un magma de ratlles que són com ones, ratlles d’argila que es van imprimint, imatges que són el buit d’aquesta argila, per on entra el sol, que provoca unes noves imatges d’ombres a terra. 

La representació del volum i l'espai. La visió 3D.






Ulleres 3D dissenyades
 i realitzades pels alumnes.

Ramon Enrich. La poesia de la perspectiva isomètrica.






Alguns treballs a partir de l'obra de Ramon Enrich.

Chaimae El Hamli.
Muna Kande.
Tomeu Juanola.
Pep Barba.
Adrià Sánchez.
 





Artistes contemporanis I. RAMON ENRICH.

"...em fascinaven aquells paisatges solitaris, amb un component, a vegades nord-africà, barrejat, però, amb alguna cosa dels jardins italians i francesos i, alhora, tot plegat passat pel filtre d’un polígon industrial una mica oníric. I tot pintat amb gran ofici, amb un domini de la pinzellada i el regalim i el color extraordinaris. Formes geomètriques pures, arquitectures solitàries, safareigs, xiprers, boixos retallats, canalets d’aigua, portes estretes... A vegades amb uns blaus celestes impol·luts, a vegades amb tons rosats cendrosos, mangres que cremen, ocres amb mil matisos. Verds de malaquita lletosa. I torres, ziggurats, piscines. I més boixos retallats, ara en forma esfèrica, escampats simètricament, marcant territoris impossibles. Tot plegat envoltat d’una estranya pau, dins d’un buit metafísic."

Ramon Enrich, de Narcís Comadira

Arquitectures minimalistes. Perspectives isomètriques.
Pintures de RAMON ENRICH (Igualada, 1968)









Subscriure's a: Missatges (Atom)