Caminant davant d'un mar de boira (1818)
El personatge, d’esquena a l’espectador, sembla presentar-se als nostres ulls com si reflexionés sobre allò que es troba més enllà de la intel·ligència humana. El violent contrast entre la proximitat i la llunyania dóna una força extraordinària al quadre. És una contemplació melangiosa del món, romanticisme en estat pur.
*
L’artista
romàntic experimenta una gran insatisfacció vers el món que l’envolta, la qual
cosa el porta a adoptar una actitud de rebel·lia i evasió. Aquest desig
d’escapar de la realitat el fa deixar-se portar per la imaginació cap a móns
llunyans i desconeguts: l’Edat Mitjana, els països orientals, allò sobrenatural
i fosc, els somnis, l’amor apassionat i la mort.
La naturalesa i
la seva grandiositat li proporciona una manera d’escapar del món quotidià
conegut i proper. En ella troba un mirall dels seus sentiments turmentats i
exaltats. La naturalesa es converteix en confident de l’artista, que
descriu en les seves obres uns paisatges desolats, boirosos, tristos i
melancòlics: tempestes marítimes, naufragis, boscos plens de misteri, cementiris, ruïnes
solitàries o escenes nocturnes.
L’artista explora
els seus sentiments i els retrata en personatges que solen ser éssers estranys, que es senten incompresos i aïllats de la societat. Herois solitaris insatisfets amb la realitat més propera.
* Fotografia inspirada en l'obra de Friedrich. En desconec l'autor.